

On veut, on veut, on veut pas travailler.
On n’est pas né pour travailler, on n’est pas né
pour trimer.
Regarde le soleil, qui te chauffe la couenne et la tête.
A côté de la cheminée quand il fait froid dehors.
Dans la rivière tranquille quand il te prend la suée.
La manivelle, je l’ai déjà tournée,
tournée aussi la pompe qui fait monter l’eau.
Et cette petite eau ne me rafraîchit pas,
ne me rafraîchit pas quand je dois travailler.
On veut, on veut, on veut pas travailler.
On ne veut pas travailler pour les patrons qui ne donnent pas le sou.
Si il n’y en a pas pour manger on ira pas trimer.
Vas-y ne fais pas le couillon trime pas pour le capital.
On n'est pas des imbéciles à nous faire travailler sans sou.
Le manche de la pioche je l’ai déjà tâté.
Et je peux dire qu’il m’a fait suer.
La pelle aussi je l’ai maniée,
et c’est pour tout ça qu’on ne veut pas travailler.
On veut, on veut, on veut pas travailler.
A côté de la rivière, il y a un peuplier troué.
Le rossignol y chante avec entrain.
Le vent qui souffle dans ces garrigues
nous chante la chanson, la chanson qui va bien.
J’ai coupé de l’herbe, j’ai creusé la terre,
j’ai fait de tout, et plus que de raison,
à faire ce qu’il faut faire pour faire manger le petit.
Mais c’est quand on y est obligé que l’on ne veut pas travailler.
On veut, on veut, on veut pas travailler.
Volèm volèm volèm volèm pas trabalhar
Sèm pas nascuts per trabalhar sèm nascuts per trimar
Gaita lo solelh que caufa la codena
Al prèp de la chiminièira quand fa freg defòra
Dins la ribièira tranquil quand te pren la susada
La manivèla l’ai ja virada
Virada tanben la pompa que fa montar l’aiga
E aquela aigueta me refresca pas
Me refresca pas quand se cal trabalhar
Volèm volèm volèm volèm pas trabalhar
Volèm pas trabalhar per patron que dòna pas lo sòu
Se i a pas res per manjar i anirem pas per trimar
Vai-z-i fagas pas lo colhon, trimes pas pel capital
Que sèm pas de pebrons per nos faire trabalhar sens sòu
Lo margue del bigòs l’ai ja tastat
E pòdi dire que m’a fach susar
La pala tanben l’ai manejada
E es per tot aquò que volèm pas trabalhar
Volèm volèm volèm volèm pas trabalhar
Al prèp de la ribièira i a un pibol qu’es traucat
Lo rossinhòl i canta i canta i canta plan
Lo vent que bufa per aquela garriga
Nos canta la cançon la cançon que va plan
Ai copada l’erba ai cavada la tèrra
Ai fach de tot e mai que de rason
Cal faire çò que cal faire per far manjar lo pichon
Mas es quand i sèm obligats que volèm pas trabalhar
Volèm volèm volèm volèm pas trabalhar
No queremos, no queremos, no queremos trabajar
No hemos nacido para trabajar, no hemos nacido para matarse
Mira le sol que calienta el tosino y la cabeza
Al lado de la chimenea cuando hace frio fuera.
En el rio quieto cuando te coge el sudor.
El manubrio, ya lo he girado
Girado tambien la bomba que hace subir el agua.
Y esta aguita ni me refresca,
No me refresca cuando tengo que trabajar.
No queremos, no queremos, no queremos trabajar
No queremos trabajar para jefes que no dan una perra.
Si no hay ni para comer no iremos a pringar.
Venga no hagas el tonto, no trimas para el capital.
No somos tontos para trimar sin sueldo.
El mango del pico ya lo he tocado,
la pala tambien la he manejada
y es por todo esto que no queremos trabajar.
No queremos, no queremos, no queremos trabajar
Al lado del rio, hay un alamo agujeado,
Donde canta el ruisenor con ganas.
El viento que sopla por estas "guariguas"
nos canta la cancion, la cancion enrollada.
He cortado hierba, cavado tierra,
he hecho de todo, y mas que de razon,
haciendo lo que se debe para dar de comer al chiquito,
pero es cuando estamos obligados que no queremos trabajar.
No volem, volem, volem pas treballar.
No vam nèixer per treballar, ni pencar.
Mira’t el sol, que t’escalfa la pell i el cap.
A la vora de la ximeneia quan fora fa fred.
Al riu tranquil quan estàs sudant,
La maneta, ja me la conec,
També la bomba que fa pujar l’aigua.
I aquesta aigüeta ne em refresca pas,
No em refresca pas quan vaig a pencar.
No volem, volem, volem pas treballar.
No volem treballar pels amos que no paguen.
Si no n’hi ha prou per menjar, pasarme de pencar.
Vinga ! no facis el colló i no penquis pel capital.
No sóm pas poca-soltes : no treballarem pas sense la pela.
La màniga del pic, ja m’el conec.
I tant que m’ha fet suar.
La pala també me la conec bé,
Per tot això, ja no volem treballar.
No volem, volem, volem pas treballar.
A la vora del riu, n’hi ha un xop forat.
Lo rossinyol hi canta amb delit.
El vent que bufa a aquestes garrigues
Ens canta la cançó, la cançó que va bé.
He tallat herba, forat la terra,
Ho he fet tot, sense limits,
Ho he fet tot perquè mengi lo nano.
Però quan s’ens hi obliga, llavors ja no volem pencar.