SERRE LES DENTS
Du haut de leurs tours d’ivoire, ils sont repus de manigances.
Ils enchaînent nos mains rugueuses, pour nous priver de notre histoire.
L’ambition les a poussés à diviser pour régner,
à isoler tous ceux qui les empêchent, d’aller plus loin encore,
évidemment du côté des Etats-Unis.
Quand j’ai mal, je serre les dents,
je regarde, le soleil levant,
dans ma main, une fleur prête à éclore,
je cherche la paix, cette force qu’on ignore.
A grands coups de ceinturon, de matraque et de corruption,
ils ont bridé l’envie des hommes, que jamais on ne leur pardonne.
Grâce à la pitance qu’ils nous jettent pour nous faire
tenir tranquille,
quand on a le ventre fragile, ils nous entraînent,
évidemment, du côté des Etats-Unis.
Quand j’ai mal, je serre les dents,
je regarde, le soleil levant,
dans ma main, une fleur prête à éclore,
je cherche la paix, cette force qu’on ignore.
Je ne veux pas voir ce monde tomber
Contre eux nous sommes des millions à se poser trop de questions,
à fermer nos propres frontières, à se toiser en adversaires.
Mais, quand il y a sur la terre autant de débats, de discussions,
qui nous emmènent plus loin les uns des autres, unissons-nous.
Activons-nous pas trop prés des Etats-Unis.
Je ne veux pas voir ce monde tomber
Del naut de sas torres d’evòri, son confle de manipòli
Encadenan las nòstras mans rufas per nos privar de nòstra istòria
L’ambicion los butèt a despartir per regnar
D’ isolar totes los que los destorban per anar mai luènh encara
Solide, cap als Estats Units
Quand me dòl, clavi las dents
Gaiti lo solelh levant
Dins ma man una flor a mand d’espelir
Cerqui la patz, aquela fòrça que sabèm pas
A dich de cinturonada, de maçuga e de poirison
An entrepachada l’enveja dels òmes, que pas jamai lor perdonem
Mercés a la pitança que nos escampan per nos far suau
Quand avèm lo ventre fragil, nos menan
Solide cap als Estats Units
Vòli pas veire, vòli pas veire, vòli pas veire aquel
mond càser
Vòli pas veire, vòli pas veire, vòli pas veire aquel
mond càser
Contra eles, sèm de milions de se demandar fòrça questions
De se barrar nostras quitas frontièras, de s’agachar de naut
enbàs
Mas quand son per la tèrra tan de debats, discutidas
Que nos menan mai luènh uns dels autres, unissam-nos
Bouleguem-nos pas tròp pròche dels Estats Units
De lo alto de sus torres de marfil, estan hartos de tantos trapicheos.
Encadenan nuestras manos rugosas para privarnos de nuestra historia.
La ambicion les a empujado en dividir y vencer.
En aislar todos los que les molestan, en llegar mas lejo todavia,
Esta claro, hacia los Estados Unidos
No quiero ver, no quiero ver, no quiero ver este mundo caer
No quiero ver, no quiero ver, no quiero ver este mundo caer
Cuando duele, sierro los dientes
Miro el sol naciente,
En mi mano una flor al punto de nacer
Busco la paz, esta fueza desconocida
A fuerza de cinturonadas, cachiporras y corrupcion,
Han refrenado las ganas de los hombres, que nunca los disculpen,
Por causa de pitanza que nos hechan para quedarnos quietos
Cuando tenemos el vientro flojo, nos arrastran ,
Esta claro, hacia los Estados Unidos
No quiero ver, no quiero ver, no quiero ver este mundo caer
No quiero ver, no quiero ver, no quiero ver este mundo caer
En contra somos milliones en hacernos demasiados preguntas
En cierrar nuestras fronteras, juzgandonos en adversarios,
Pero cuando occure en la tierra tantos debates, tantas discusiones
Que nos llevan mas lejo los unos a los otros, ligamonos,
Activanos no muy cerca de los Estados Unidos
No quiero ver, no quiero ver, no quiero ver este mundo caer
No quiero ver, no quiero ver, no quiero ver este mundo caer
Del punt més alt de le seves torres de marfil, estan tips de complots.
Encadenen les nostres mans calloses, per privar-nos de la nostra història.
La ambició els va endur a dividir per poder regnar,
A aïllar tots aquells que’ls impedeixen anar encara més
lluny,
Evidentment cap als Estats Units.
Quan em fa mal, serro les dents,
Em quedo mirant el sol que ix,
A la meva mà, una flor a punt d’obrir-se,
Cerco la pau, aquesta força ignorada.
A cops de cinturó, de porres i de corrupció,
Han encadenat les ganes dels homes, que mai s’els perdoni !
Gràcies a la pitança que’ns tiren a la cara per dominar-nos,
Quan la panxa és frágil, ens porten,
Evidentment cap als Estats Units.
Quan em fa mal, serro les dents,
Em quedo mirant el sol que ix,
A la meva mà, una flor a punt d’obrir-se,
Cerco la pau, aquesta força ignorada.
No vull pas veure aquest món caure.
Contra ells som milions els que es fan preguntes,
Els que tanquen fronteres, els que es provoquen com a adversaris.
Però, quan la terra porta tants debats i discussions,
Que ens porten lluny els uns dels altres, unim-nos.
Belluguem-nos no massa prop dels Estats Units.
Quan em fa mal, serro les dents,
Em quedo mirant el sol que ix,
A la meva mà, una flor a punt d’obrir-se,
Cerco la pau, aquesta força ignorada.
No vull pas veure aquest món caure.
CLAVA LAS DENTS
SIERRA LOS DIENTES
DENTS SERRADES