La Malapaga, l’impasse où tu es né,
Familles nombreuses, des gamins affamés,
Années sans soucis, une vie à créer,
Avant de prendre la route, chemin des exilés.
Catalogne natale, de parents émigrés,
Des années qui passent, tu peux pas oublier,
La mémoire des jeux, des cris d’enfants blessés,
Celle des gamins de l’impasse, des ouvriers émigrés.
La Malapaga, l’impasse où tu es né,
La Malapaga, l’impasse des émigrés.
Dans le pays de tes ancêtres, te voilà émigré,
Mais t’es toujours sous le soleil, de la Méditerranée,
Des années qui passent, tu peux pas oublier,
Que c’est là-bas, l’impasse où tu es né.
Tu promenais les chèvres, toute la journée,
Dans ta tête des rêves, de retour qui germaient,
Faire n’importe quoi, pourvu d’y arriver,
Revenir dans l’impasse, des ouvriers émigrés.
Avec ton frère et une bande du quartier,
Tu as pris ton courage, la saquette, et le béret,
Traverser la montagne, parfum de liberté,
Le froid, la pluie, la faim, le long des Pyrénées.
Au moindre bruit la peur, qui vous paralysait,
La Guardia Civil, traque les opprimés,
Vous avez souffert, avant d’y arriver,
A la Malapaga, l’impasse des émigrés.
La Malapaga, la carrièira bòrnia que i nasquères
Familhas bèlas, mainada afamada
Annadas sens lagui, una vida de fargar
Abans que de prendre camin
Catalonha natala, de parents despatriats
D’annadas que passan, pòdes pas desmembrar
La memòria dels jòcs, de brams dels pichòts nafrats
La de la mainada de la carrièira bòrnia, dels obrièrs
despatriats
La Malapaga, la carrièira bòrnia que i nasquères
La Malapaga, la carrièira bòrnia dels despatriats
Dins lo país de tos aujòls, i siás despatriat
Mas siás totjorn jol solelh de la Mediterranèa
D’annadas que passan, pòdes pas desmembrar
Qu’es enlà la carrièira bòrnia que i nasquères
Passejavas las cabras la jornada tota
Per ton cap de pantaisses al tornar que grelhavan
Far qué que siá, basta pas que d’i capitar
Tornar dins la carrièira bòrnia dels obrièrs despatriats
Amb ton fraire e una banda del barri
Prenguères ton coratge, la saqueta e lo berret
Passar la montanha, perfum de libertat
Lo freg, la pluèja, la fam, long dels Pirenèus
Un pet de bruch la paur que vos paralisava
La Guardia Civil asseguta los estofats
N’avètz patit abans que d’i arribar
Tornar dins la carrièira bòrnia dels obrièrs despatriats
La Malapaga, el callejon donde has nacido
familias numerosas, chiquillos hambrientos,
Anos sin tormentos, una vida a crear,
antes de coger el camino, camino de los exilados.
Cataluna natal, de padres exilados,
las anos pasan, no puedes olvidar,
la memoria de los juegos, los gritos de los chavales heridos,
la de los ninos del callejon, de los obreros emigrantes.
La Malapaga, el callejon donde has nacido
La Malapaga, el callejon de los emigrantes
En el pais de tus encestros, estas ahora emigrado,
pero sigues bajo el sol del mediterraneo,
Siguen los anos y no puedes olvidar,
que ahi esta el callejon donde has nacido
Paseabas tus cabras todo el dia
en tu cabeza naciendo suenos de vuelta
hacer lo que sea, para conseguirlo
volver en el callejon, de los obreros emigrantes
Con tu hermano y una pandilla del barrio,
has cogido animo, comida y tu boina
has cruzado la montana, perfume de libertad,
El frio, la lluvia, el ambre a lo largo de los Pireneos.
al minimo ruido, el miedo os paralizaba,
La guardia civil embosca los oprimidos
Habeis padecidos antes de llegar
a la Malapaga, callejon de los emigrados
La Malapaga, carrer sense sortida on vas nèixer,
Famílies nombroses, canalla amb gana,
Anys sossegats, vida per crear,
Abans d’encetar el camí, camí dels exiliats.
Catalunya natal, de pares emigrats,
Anys que passen, no pots oblidar,
La memòria dels jocs, crits de nens ferits,
La de la canalla dels carrer sense sortida, obrers emigrats.
La Malapaga, carrer sense sortida on vas nèixer,
La Malapaga, carrer sense sortida dels emigrats.
En el pais dels teus avantpassats, ets un emigrat,
Però segueixes sota el sol, el de la Mediterrània,
Passen els anys, no pots oblidar,
Que és allà, el carrer sense sortida on vas nèixer,
Passejaves les cabres, tot lo dia,
Al teu cap somnis de tornada que germinaven,
Fer qualsevola cosa per tal d’arribar-hi,
Tornar al carrer sense sortida, dels obrers emigrats.
Amb ton germà i una colla del barri,
T’has fet fort i has agafat el sarró i la boina,
Passar la muntanya, perfum de llibertat,
El fred, la pluja, la gana, dels Pirineus estant.
Al mínim soroll, la por, que us paralitzava
La Benemérita, que persegueix els oprimits,
Heu patint abans d’arribar-hi,
A la Malapaga, el carrer sense sortida dels emigrats.
LA MALAPAGA 
LA MALAPAGA 
LA MALAPAGA 
LA MALAPAGA